Jordi Saragossa: “Unir la teva passió (muntanya) i la teva feina (fotografia), és una de les millors coses que et poden passar”

Cresta del Besiberri / FOTO: JORDI SARAGOSSA

Cresta del Besiberri / FOTO: JORDI SARAGOSSA

En Jordi Saragossa és fotògraf. Des de fa 3 anys especialitzat en seguir i fotografiar el que passa en les curses de muntanya. Tot i la seva joventut, ja forma part de l’equip Salomon, un dels més importants del sector. Més enllà de ser un gran fotògraf, l’uneix una gran amistat amb molts dels corredors del circuit. Aquesta és, també, una de les claus del seu èxit.

Et consideres un fotògraf expert en aquest món de les curses de muntanya?

Més que un expert, el que crec és que treballo en el meu habitat. Des de petit he anat a la muntanya i m’hi trobo còmode. No em considero un expert, simplement m’agrada ser-hi, això fa pensar que domines molt, però en el fons és simplement perquè m’hi trobo molt còmode.

Quan decideixes que aquest és el teu món?

Ho decideixo quan, als principis de ser fotògraf, fent fots al Camp Nou per a la revista esportiva esportiu.cat, veig que m’agrada el tema de l’esport i fotografiar-lo, però me’n adono que aquell no és l’àmbit en el que vull mourem. Sempre eren les mateixes persones, darrere una pilota, en un mateix espai, i al final cansa. Paral·lelament conec en Kilian Jornet i em comença a inquietar fer fotografia-reportatge. Li vaig comentar a en Kilian que m’agradaria poder fer un reportatge d’una de les curses que ell realitzava. Ell m’introdueix dins del seu equip de Salomon després de veure com treballava. Vaig fer alguna sessió amb ells i, l’any següent, la gent de Salomon ja em van contractar. Vaig tenir molta sort.

Quina relació t’uneix amb en Kilian? Com us vàreu conèixer?

Jo vaig contactar amb ell per què vingués al grup excursionista on jo acostumava a anar, el Grup Excursionista de l’Escola Grèvol. Volíem que fes una xerrada, però no va poder ser. Vaig seguir mantenint contacte amb ell via mail fins que, aquell estiu, vaig pujar a Chamonix. Cada any hi pujàvem amb els meus pares. Li vaig comentar si ens podíem trobar per allà, i així va ser. Allà mateix li vaig proposar que volia treballar amb ell.

Fer fotos és una feina o una passió?

Tinc la sort que és la feina i la passió. Des de petit he fet fotografies i he estat a la muntanya. Ara ho he conjuntat tot fent que sigui la meva feina. És una de les millors coses que et poden passar.

Què t’enganxa de la natura que et fa fotografiar-la una vegada i una altre?

Jo crec que és per dos motius: primer, perquè que et permet estar a l’aire lliure i, segon, perquè no t’agrada estar tancat en un únic espai. No m’agrada estar dins d’un estudi fent fotografies, necessito sentir-me lliure.

Si puc els busco la mirada per comprovar la seva resposta i, aquesta resposta fotografiar-la i capturar-la amb la càmera. Intentar captar la mirada, les abraçades que es fan a l’acabar l’etapa, les emocions, etc., resumint, aquell moment què només estem vivint ells i jo

Què vols transmetre amb les fotografies que fas a les curses? Què vols mostrar?

Intento ensenyar què és el que jo visc. Tinc la sort de conèixer personalment en Kilian Jornet, la Núria Picas, en Tòfol Castanyer i altres corredors, i el que ells em transmeten quan arriben a la meta, aquella cara de cansament, o de victòria si han guanyat, és el que busco. Si puc els busco la mirada per comprovar la seva resposta i, aquesta resposta fotografiar-la i capturar-la amb la càmera. Intentar captar la mirada, les abraçades que es fan a l’acabar l’etapa, les emocions, etc., resumint, aquell moment què només estem vivint ells i jo.

Prefereixes fotografiar persones o paisatges?

Abans de fer fotografies en curses jo marxava a la muntanya i buscava paisatges, si hi havia una persona al mig demanava, si us plau, si podia sortir del meu objectiu, volia el paisatge net. Ara, després d’aquests tres anys fotografiant curses, necessito dir-li a la persona que m’acompanya que es posi davant del meu objectiu quan vull fotografiar un paisatge. He canviat la meva forma de fer fotos.

Em podries descriure la millor foto que tu consideres que has fet mai?

No és de curses de muntanya. Any 2012, cresta dels Besiberris. Hi vam anar per entrenar una mica i preparar l’ascensió al Montblanc que teníem prevista per l’estiu. Vam fer el primer dia d’aproximació i vam muntar el bivac sota el Besiberri Nord. Quan s’estava ponent el sol vam pujar fins al coll per veure la posta de sol. I quina posta de sol! M’encanta aquesta foto. Combina paisatge i persona. (FOTO DE LA CAPÇALERA)

Quin és el millor indret on has fet fotografies?

L’any 2012 vaig anar a Itàlia, a Val Masino, seguint una cursa (Trofeo Kima) en la que em van portar a llocs brutals on s’hi havia d’arribar amb helicòpter. Després de l’inici de la cursa vaig pujar a l’helicòpter i em van deixar a uns 3.500 metres d’altitud entre paisatges 100% alpins. Feia un dia estrany, barreja de núvols i sol, de tot plegat en van sortir unes fotos brutals.

Què fas amb la gent de Salomon? Què et demanen?

Som dos fotògrafs que seguim les curses on hi participen la gent de Salomon. Jo segueixo totes les que fan per Espanya, i alguna de les que es fan a França i Itàlia. El que ens demanen és seguir la cursa, seguir als primers corredors, encara que no siguin de Salomon. El que volen és mostrar tot l’ambient que es viu dins d’aquest món, retratar l’esperit de les curses de muntanya. No em demanen que expliqui només que han fet els seus corredors. Un cop fetes les fotos, es retoquen ràpid i s’envien per a què es puguin penjar a la xarxa i informar i fer partícips de la cursa a tots aquells que la segueixen.

Com feu un seguiment de la cursa? Feu fotos a l’inici, a mitja cursa i al final. Com us ho feu?

Depèn una mica de la cursa. A la Transvulcania del mes de maig, per exemple, ens vam llevar a les 3:30 del matí, vam anar a la sortida i d’allà vam agafar un cotxe, cagant llets, per ubicar-nos a un punt concret del recorregut que el dia abans ja t’has estudiat, en ocasions parlem amb els corredors per saber quin temps previst tenen fer i saber si podem arribar-hi o no, i intentem arribar als màxims punts marcats per fer quantes més fotos millors. Si no és en cotxe, pot ser en moto, a vegades a peu i, fins i tot, en alguna cursa hem anat amb helicòpter.

Com prepares una sessió fotogràfica en una cursa de muntanya?

En moltes ocasions és pura improvisació, no et pots preparar res, ni localitzar paisatges ni indrets concrets. Hi ha curses en les que arribo un parell de dies abans i si que puc fer un petit reconeixement de per on passarà la cursa, normalment però, no podem preparar res.

Et prepares físicament per seguir, en certa mesura, el ritme de la cursa?

Els que corren són ells. Físicament has d’estar bé, una mica en forma, però ni molt menys al nivell dels corredors. Ja em veus… (riures).

Hi ha competència entre els fotògrafs que seguiu les curses?

N’hi ha en el món de la fotografia en general, perquè cada vegada és més fàcil tenir una càmera mínimament bona i que la gent es pensi que ja és fotògraf/a. El que se’n diu, intrusisme. Entre nosaltres ens intentem ajudar i aprendre uns dels altres.

Els corredors tenen d’especial que són persones normals, com tu i com jo.

Has treballat amb gent molt reconeguda com en Kilian Jornet, l’Anton Kupricka, la Nuria Picas, la Mireia Miró, en Tòfol Castanyer… què tenen d’especial aquests esportistes?

Tenen d’especial que són persones normals, com tu i com jo. Aquest fet ja els fa diferents a la resta d’esportistes de primer nivell. Són gent que molt probablement viu més humilment que tu i que jo. Això és el que més em xoca.

_SA_3385-1

Emelie Forsberg i Núria Picas a la meta de la Transvulcania 2013 / FOTO: JORDI SARAGOSSA

Com et guanyes, com a fotògraf, la confiança de tot aquest llistat de corredors amb els que has treballat?

Jo crec que és molt senzill, els hi agraden les fotos que faig i això ja els genera confiança. L’any passat, amb en Tòfol Castanyer, seguint la Zegama 2012 vam estar un munt d’hores compartint hotel, vam crear un vincle especial d’amistat. Ell sabia que feia fotos però no n’havia vist mai cap. A l’arribar a Barcelona i publicar l’àlbum amb les fotos a les xarxes socials i diferents pàgines web, ell mateix em va enviar un missatge sorprès i felicitant-me per la qualitat del meu treball.

Quins són els teus referents fotogràfics?

El màxim referent per a mi és un fotògraf que hi ha a Chamonix, en Mario Colonel. El vaig conèixer la segona vegada que viatjava a Chamonix. La majoria de pòsters fotogràfics de la zona que pots trobar allà són seus, i és un fotògraf espectacular. Vaig tenir l’ocasió de xerrar amb ell i conèixer-lo, sempre que ha fet falta m’ha donat un cop de mà.

Potser pots fer una foto des de 200 metres més lluny al punt indicat, però no estàs al millor lloc des d’on la pots fer

Quin és el teu estil de fotografia?

Tots tenim un estil personal. A mesura que et fas gran vas definint més un estil propi. El meu és el d’utilitzar un objectiu angular i que per fotografiar allò que vull, m’hi hagi d’acostar molt. Robert Capa ho deia: “Si la fotografia no és prou bona, és perquè no estaves prou a prop”, i jo hi estic d’acord. El fet d’apropar-te fa que t’hagis d’endinsar més en aquella escena, potser pots fer una foto des de 200 metres més lluny al punt indicat, però no estàs al millor lloc des d’on la pots fer.

Hi ha molt de “retoc” en les teves fotografies?

Si. No me’n amago. Crec que el retoc és el 50% d’una fotografia, l’altre 50%, evidentment, és la foto. Si tenim les eines i és possible, perquè no ho hem de fer? Hi ha persones que no ho veuen així, però jo crec que una foto no està acabada fins que la passes a l’ordinador i la retoques.

Et veus per sempre fent fotografies?

No ho sé. M’hi veig ara, sé que algun dia s’acabarà, perquè res dura per sempre. Ara per ara m’hi veig, ho faig i m’ho passo bé, que és el més important.

Anuncis

One response to “Jordi Saragossa: “Unir la teva passió (muntanya) i la teva feina (fotografia), és una de les millors coses que et poden passar”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s